Des de 1880, educant a Manlleu
El Col·legi La Salle de Manlleu (inicialment anomenat Col·legi del Sagrat Cor de Jesús) és dels més antics que els Germans de les Escoles Cristianes han fundat a Catalunya, només superat en antiguitat, per uns mesos, pel Col·legi La Salle Comtal que es troba al nucli antic de la ciutat de Barcelona. Actualment, La Salle té 23 escoles arreu de Catalunya, a més del centre universitari d’Enginyeria i Arquitectura. Aquests centres formen part d’una xarxa que arriba a més de vuitanta països d’arreu del món.
Els Germans de La Salle, van arribar a Manlleu l’abril de 1880, atenent una sol·licitud de grups destacats de la societat civil manlleuenca i, sobretot, per l’impuls de mossèn Pere Comas. L’objectiu d’aquesta demanda era la de millorar la situació de l’ensenyament a la població, i fer-ho amb una fundació d’ideari cristià que havia provat la seva eficàcia pedagògica des del segle XVII a França, quan Joan Baptista de La Salle va fundar les primeres escoles que aplicaven el seu nou mètode pedagògic.
De la fundació a la guerra civil (1880-1939)
El 18 d’abril de 1880, arriben a Manlleu tres germans, encapçalats per Enric Delaris, natural de Cotlliure, que exercirà de director del col·legi durant gairebé trenta-cinc anys, i que serà una personalitat reconeguda a la vila. De seguida, els germans comencen a impartir el seu ensenyament, en un edifici que havia estat una antiga nau de la fàbrica de can Barrera (situada on avui es troba l’ala de Batxillerat del Col·legi), cedida provisionalment per la senyora Filomena Torrent.
Com que els germans volien mantenir la gratuïtat del seu ensenyament es trobaven amb força problemes per assegurar la continuïtat de la seva tasca, que havia de confiar en les aportacions que els feien alguns membres destacats de la societat manlleuenca. Per ajudar al sosteniment i a l’expansió del col·legi, el 1885 es va decidir l’obertura d’un internat que pogués acollir alumnes a pensió, també de fora de Manlleu. Per tal que l’ensenyament pogués arribar als sectors menys afavorits de la vila els germans van tenir cura també de l’escola gratuïta i de l’escola dominical que s’adreçava als nois mancats de formació i que ja estaven al món laboral.
La mort del germà Enric Delaris al desembre de 1914 va significar un fort trasbals per al centre i per a la vila de Manlleu. De tota manera, el Col·legi va continuar creixent i va celebrar amb força les seves noces d’or el 1930. Coincidint amb aquesta data, Josep Sanglas va impulsar la creació del Patronat de Cultura, centre que estava pensat per desenvolupar activitats culturals obertes a la població, i a proposta del mateix Sanglas, una escola gratuïta i una de nocturna, pensada per als aprenents de les indústries manlleuenques. D’ambdues escoles també en tindrien cura els Germans de La Salle. Per fer més fàcil aquesta gestió el Patronat s’ubicà en un espai contigu als locals del Col·legi.
Durant el període republicà es va promulgar alguna legislació que pretenia eliminar l’ensenyament religiós. La Salle va mantenir l’ensenyament a través d’un canvi en la titularitat del centre. L’ambient era convuls i el 1936 començà la guerra civil i com a resposta, a Catalunya es produí un esclat revolucionari que provocà una persecució religiosa per part de certs elements incontrolats que acabà amb la mort de força religiosos. Va ser el cas de tres germans de Manlleu, entre els quals el germà Victori, director del Patronat de Cultura, que fou assassinat a l’inici del conflicte bèl·lic. Durant la Guerra les autoritats republicanes instal·laren als locals del Col·legi i del Patronat l’Escola Nova Unificada, amb un enfocament totalment laic.
1940-1960: anys difícils
Després del dur trasbals de la Guerra, els germans recuperaren les instal·lacions del Col·legi i reprengueren les classes, tot i que ben aviat van haver de fer front a les destrosses que provocà a l’edifici l’aiguat de 1940. L’escola es va anar recuperant d’aquests contratemps, i el 1944 Josep Sanglas cedia als Germans a perpetuïtat l’antic edifici del Patronat de Cultura a canvi que aquests tinguessin cura de la instrucció dels alumnes més pobres i que mantinguessin, mentre fos possible, una escola nocturna.
L’any 1947 el Col·legi del Sagrat Cor amplià els seus estudis al Batxillerat, la qual cosa significà una major necessitat d’espais que van implicar la remodelació dels existents. En aquell mateix any es creava el Patronat de Formació Professional, que es faria càrrec de la gestió dels ensenyaments professionals amb la col·laboració dels Germans, tant en les classes, com en la cessió dels locals. Una col·laboració entre ambdues institucions que ha durat fins a l’actualitat.
L’activitat cultural al Col·legi La Salle, a partir dels anys cinquanta es va veure potenciada per l’Associació d’Antics Alumnes creada el 1951, que es mostrà molt activa, per exemple, en l’organització dels actes del 75è aniversari de l’escola, les Noces de diamant, que van celebrar-se el maig de 1955. Aquesta associació, a més, va publicar fins al 1970, el seu butlletí Delaris.
En iniciar-se el curs 1958-1959, els alumnes que eren educats en règim de total gratuïtat, i que fins aleshores depenien del Patronat, quedaven inclosos plenament en les classes del Col·legi. En aquell moment eren uns 150 nois que es van integrar a les classes del Col·legi a través d’un sistema de beques i mitges beques que la institució lasal·liana va posar en funcionament. Aquesta decisió va significar una redistribució dels espais del Col·legi. En el mòdul original del Col·legi, el més proper al canal industrial s’instal·là la Secció elemental que agrupava els cursos dels quatre primers graus, el curs d’ingrés al batxillerat i el preparatori per al comerç; en total 430 alumnes. En l’edifici de l’antic Patronat de Cultura s’instal·laren els cursos superiors tant els pertanyents a Batxillerat com els pertanyents a comerç; en total 320 alumnes. Es mantenia, no obstant, depenent del Patronat, l’Escola nocturna adreçada als aprenents de les indústries manlleuenques.
1960-1980: aires de canvis
Mentrestant, la vida del Col·legi es caracteritzava per una importància creixent dels estudis professionals, de manera que el desembre de 1960 s’inaugurava l’Escola Professional La Salle que significava una important remodelació i ampliació de l’edifici del Patronat. La inauguració definitiva d’aquesta nau de l’edifici, que té quatre plantes i que parteix de l’antic edifici del Patronat de Cultura i es perllonga fins al carrer de Sant Antoni (també conegut com a carrer del Gas), tindria lloc el 1967. D’altra banda, el dia 28 de març de 1963 s’inauguraven els espais dedicats a l’esport que es trobaven al terme de Les Masies de Roda, on avui hi ha les instal·lacions del Club Tennis Manlleu. El passeig dels alumnes de La Salle, encapçalats pels germans, cap a aquests camps d’esports va esdevenir una tradició.
Els anys setanta marcaran una colla de canvis importants en diversos àmbits del nostre país, un dels quals serà el de l’educació i, per tant, el Col·legi de La Salle no en restarà gens al marge. Ja a les darreries del franquisme s’havia aprovat la Llei General d’Educació de 1970. Aquesta llei implicava una reestructuració dels nivells educatius amb l’aparició de l’EGB i la FP. Aquests canvis implicarien també l’ensenyament mixt, i per tant, l’arribada de les primeres noies a les aules de La Salle.
Del centenari fins al segle XXI
La celebració del centenari del Col·legi va tenir lloc la primavera del 1980, i va significar la construcció de l’actual pavelló cobert (aleshores, l’únic de Manlleu), en una part del pati. Durant els anys vuitanta també es firmà un nou acord entre els Germans i el Patronat de Formació Professional segons el qual el Patronat s’encarregava de la gestió de la FP-2, fent ús de les instal·lacions de La Salle, en horari nocturn.
Nous canvis i nou impuls arribarien a l’escola amb l’aplicació de la LOGSE, als anys noranta. Aquest fet afavorí la signatura de l’acord de complementarietat amb El Carme-Vedruna, segons el qual aquesta escola assumiria l’ensenyament d’Infantil i Primària, mentre que La Salle impartiria l’ESO i el Batxillerat. A més, amb gestió del Patronat, s’impartirien els Cicles Formatius. Aquest acord funciona fins a l’actualitat i ha permès oferir a Manlleu una opció educativa de qualitat, centrada en l’alumne i des d’una òptica cristiana.